Ahir, un altra vegada vaig haver d'anar a urgències, sortint de la feina abans d'hora per què no podia treballar d'aquesta manera, no només em puc fer més mal jo, també pot prendre mal un altre, ja que treballo amb persones. La Dra. que em va atendre no parlava català i vaig haver de canviar al castellà. Cada vegada em passa més sovint.

A més, a la feina han entrat a treballar aquesta setmana quatre persones que no parlen català i gairebé no l'entenen, però a més a més, no tenen experiència ni han treballat ni estudiat d'aquesta feina i no saben manipular una persona ni fer les transferències. Estic flipant.

Reprenent aquests pensaments, em fa molta pena que al final qui paga tota aquesta negligència són les persones que cuidem, que sembla que la nostra professió sigui menyspreada, perquè qualsevol sense cap noció del tema, pot entrar i fer i no és així, que s'han de seguir unes normes d'higiene, de manipulació de persones i d'empatia amb la persona. Que persones que han viscut la guerra civil, i tota la repressió hagin de ser obligades de nou a parlar castellà i reviure el trauma.

Impulsos

Que apareguin totes plenes de blaus pels cops de no saber manipular persones ni els recursos tècnics, que la falta d'higiene pot ser la mort d'una persona vulnerable per contagi, que t'has de canviar els guants quan canvies de persona, no fotis!

I ara a sobre, he de treballar quasi cada dia amb una companya amb idees neonazis, que diu que les persones que han entrat són "micos que mengen bananes i són salvatges que venen de la selva i que se sent fora de lloc." Ja no sé que haig de fer amb tota aquesta merda.